Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou una part de la comarca natural del Moianès i una part de la del Lluçanès, així com un municipi de la de l'Alta Segarra, o Segarra calafina. No s'ha de confondre amb el municipi de Bages de Rosselló.

Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.

La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el sector de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Una indústria molt diversificada, i antigament de predomini tèxtil, aprofita la força motriu del Llobregat i el Cardener, els dos rius que reguen la comarca.

La comarca està situada al bell mig de Catalunya, equidistant dels Pirineus, de la costa, de les comarques gironines i lleidatanes, ocupa l'angle sud-est de la Depressió Central.

La vegetació és majoritàriament de caràcter mediterrani, però té molts elements submediterranis, principalment a les obagues i a les fondalades. El bosc d'alzines i/o roures (Quercus pubescens i Quercus x cerrioides) es creu que predominaria a la vegetació natural de la comarca, si bé només ocupa grans extensions a zones del Moianès i a la part alta de Montserrat i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment l'arbre més important és el pi blanc, molt resistent a la sequera i adaptat a viure en sòls pobres en nutrients, que sovint es troba associat a prats secs (joncedes, llistonars) i a matollars (brolles) de romaní i altres arbustos de fulla petita.

La xarxa fluvial que travessa la comarca forma un eix arborescent format pels rius Llobregat i Cardener i les rieres de la Gavarresa, de Calders i de Rajadell. Aquest sistema fluvial ha configurat l´aspecte físic del Bages, però també l'humà, perquè la població s'ha instal·lat a les fons de les valls, a les carenes entre els rius i als altiplans.

L'agricultura del Bages és essencialment de secà. Els cultius són mediterranis, cereals, vinya i olivera. La indústria tradicional era la tèxtil i cotonera. Posteriorment s'hi van instal·lar indústries mineres de sals potàssiques, metal·lúrgiques i químiques.

Clima

El Bages està constituït per una plana de 200 a 300 m i una zona elevada de muntanya mitjana o altiplans de fins a 1.000 m d'altitud que l'envolten. Al mig de la plana s'hi estableix una inversió tèrmica, no tant potent, però, com a la Plana de Vic, cosa que explica que les mínimes en algunes ocasions hagin arribat a Manresa a -17ºC i que a l'hivern s'hi formi generalment una boira que normalment s'esvaeix al mig dia. En general les temperatures mitjanes oscil·len a la plana entre els 4ºC de gener i els 24ºC al juliol amb uns 14ºC de temperatura mitjana anual mentre als altiplans i la muntanya mitjana tenen una temperatura similar al gener però més baixa al juliol (uns 21ºC). La pluviometria varia entre un màxim de 670 litres a l'any a Moià, a l'est, i el 590 litres del sud del Bages. El mínim pluviomètric és al juliol entre 40 i 20 litres de mitjana essent més acusat a la plana. La tardor pot ser molt plujosa ja des del mes de setembre i pot produir estralls. El fons de la plana és poc ventós però les zones elevades ho són força dominant el vent de ponent o Segarresa.

Agricultura i ramaderia

Hi predomina el cultiu de secà però hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectàrees fet des de temps medievals gràcies a la construcció de la Sèquia de Manresa. La sèquia és una de les principals obres d'enginyeria civil medieval d'Europa. Datada al segle XIV, té 26 quilòmetres de llargada i només 10 metres de desnivell. Porta l'aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i desemboca al Parc de l'Agulla. A més d'aquesta ciutat, altres poblacions com Santpedor, St. Fruitós, Pineda i St. Joan de Vilatorrada prenen aigua de la sèquia.

En el secà s'hi fan sobretot cereals (ordi i blat principalment), alguns conreus industrials com el gira-sol o el cànem, la vinya i l'olivera, encara que aquesta periòdicament pot quedar afectada per fredorades com les de 1956, 1962 i 1985.

La ramaderia en règim d'estabulació ha esdevingut modernament més important econòmicament especialment en el sector del porcí i boví.

Municipi Habitants
Aguilar de Segarra 235
Artés 4.949
Avinyó 2.067
Balsareny 3.277
Calders 810
Callús 1.477
Cardona 5.232
Castellbell i el Vilar 3.307
Castellfollit del Boix 403
Castellgalí 1.282
Castellnou de Bages 791
Estany, l' 393
Fonollosa 1.208
Gaià 157
Manresa 73.140
Marganell 275
Moià 5.142
Monistrol de Calders 665
Monistrol de Montserrat 2.723
Mura 220
Navarcles 5.638
Navàs 5.731
Pont de Vilomara i Rocafort, el 3.154
Rajadell 451
Sallent 7.088
Sant Feliu Sasserra 638
Sant Fruitós de Bages 6.839
Sant Joan de Vilatorrada 10.064
Sant Mateu de Bages 665
Sant Salvador de Guardiola 2.753
Sant Vicenç de Castellet 7.737
Santa Maria d'Oló 1.044
Santpedor 6.037
Súria 6.202
Talamanca 117