Almoster

Almoster és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Geografia

El terme municipal d'Almoster és de reduïdes dimensions, té tan sols 6'96 Km2. Està situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el Puig d'en Cama. El terme té una forma allargada i estreta, mig escanyat entre els de la Selva del Camp, amb el qual limita pel nord-est i l'est, l'Aleixar al nord-est, Castellvell al sud-oest i Reus al sud.Les aigües del terme, les arrepleguen el barranc de la Llengudera, el de Picarany i la riera d'Almoster.

La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 metres d'altitud al vessant sud-oest del Puig d'en Cama, mentre el terreny del nucli de població en avall és més planer, trencat tan sols per petits turons. L'altitud inferior és de 140 metres i de 290 metres la situada al peu de l'edifici de l'Ajuntament. La via de comunicació és la carretera TP-7049 de Reus a Castellvell del Camp i la TV-7048 a Castellvell del Camp a Almoster, i el camí núm. 5063 d'Almoster a la Selva del Camp. És a 4,5 quilòmetres de Reus i a 2,5 quilòmetres de la Selva del Camp.

Hidrografia

Es poden esmentar els barrancs següents;

Barranc de la Llenguadera; Generalment és sec. A la vora hi creixen pins i alzines.
Barranc de Picarany
Barranc de l'Abeurada amb les pluges el barranc baixa amb força però se sec la resta del temps i en part es fa servir com a camí rural.
Riera de la Quadra o d'Almoster.
 EconomiaFora de l'agricultura, Almoster és una població on resideixen gent sobretot de Reus que treballen fora del poble.

Urbanitzacions

Hi ha quatre urbanitzacions principals: al nord-oest del poble la Urbanització Picarany, i al sud el conjunt anomenat l'Aubareda. Aquesta darrera va tenir com a promotor al Sr. Joan Maria Roig. La urbanització Pontarrons és a la partida d'aquest nom. I la Urbanització Castellmoster, continuació de la del Picarany, està en bona part dins de terme de Castellvell del Camp.

Demografia

La població va disminuir el segle XX i va passar de 455 habitants a començaments de segle, a 291 el 1950. Després la caiguda demogràfica es va aturar i va anar remuntant lentament fins els poc mes de mil habitants actuals. El 2005 hi havia censats 1.140 habitants, però al poble nomès hi ha 800 habitans.