Costa Brava

La Costa Brava és la costa gironina que comença a la Roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, amb més de 200km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és una continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme.

Està formada pel litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà, però el topònim també inclou les dos comarques d'interior del Gironès i del Pla de l'Estany.

Gràcies a la seva geomorfologia, molts dels espais del paisatge original encara romanen relativament poc contaminats per la pressió d'urbanització i d'una certa especulació immobiliària, com ara que el terreny força accidentat hi dificulta la construcció. Ans al contrari, els gratacels i hotels massius d'una arquitectura funcionalista poc inspirada dels anys seixanta i setanta del segle passat (i enllà) van robar a les platges i les parts més planes de la costa molt del seu encant "brau" aficionat per tants artistes.

Origen del topònim

El terme Costa Brava, fou publicat inicialment al diari La Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908 pel poeta i escriptor Ferran Agulló i feia al·lusió a les cales i els pobles del Mediterrani situats en el litoral que va des de la desembocadura del riu Tordera, a Blanes, fins a Portbou, a la frontera amb França.

La popular denominació «Costa Brava» assignada al litoral gironí fou adoptada internacionalment en els anys de màxima esplendor del fenomen turístic i es va oficialitzar l’any 1965.

Però l’origen del nom és reculat i controvertit, atès que existeixen diverses versions no coincidents per determinar on hom batejà la Costa Brava, si a Sant Feliu de Guíxols o bé a Begur, ja que el baptisme oral sembla que s'havia produït unes setmanes abans, de boca del propi Agulló, durant un menjar que congregà a diversos personatges notables de la política catalana com Cambó, Puig i Cadafalch i Durán i Ventosa.

Una versió apunta que la inspiració li arribà a Ferran Agulló a dalt del turó de l’ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, i hom dóna com a fites limítrofs el castellar guixolenc i la població de Tossa. El 29 de setembre 1963, al promontori de l'Ermitatge de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols l'Ajuntament ofrenà un monument al mateix lloc on Ferran Agulló hauria tingut la intuïció de batejar la costa. Així, al mirador de Sant Telm de Sant Feliu s’hi alça un monòlit que diu: «Des d’aquesta trona de Sant Elm, Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava. La ciutat de Sant Feliu de Guíxols li ofrena avui, 29 de setembre de 1963, aquesta recordança.»

D’altra banda, al llarg del temps s’han conegut diferents versions, això sí, sempre amb Ferran Agulló com a protagonista. Hom ha comentat, tanmateix, que Agulló batejava la Costa Brava l’any 1908, i que en aquella originària ocasió no fixava cap limitació geogràfica, és a dir, la situava just en el context de la costa gironina: des del cap de Creus, continuant pel Port de la Selva, fins a Banyuls.

L’escriptor Josep Pla discrepava d’aquestes versions i n’apuntà una altra: Ferran Agulló hauria anomenat per primera vegada «Costa Brava» el litoral gironí des del menjador d’El Paradís, que era la casa que tenia Bonaventura Sabater a la platja de Fornells, a Begur, i hauria estat en el transcurs d’un brindis electoral al qual assistia el prohom de la Lliga Francesc Cambó. De fet, Joan Ventosa i Calvell, en una carta adreçada el 1956 al lloretenc Esteve Fàbregas, i que aquest publicaria en el seu llibre "Vint anys de turisme a la Costa Brava", no podia recordar amb exactitud, cinquanta anys després, de la gestació precisa de la idea: «De totes maneres, crec que es pot afirmar sense desfigurar els fets que la denominació de Costa Brava, aplicada a la costa catalana que va des del Tordera fins a França, va sortir de la nostra colla, formada per en Cambó, en Duran (i Ventosa), l’Agulló, en Puig i Cadafalch, en Llussà, en Pere Rahola, per mí i per alguns altres. Sense que ho pugui afirmar de manera rotunda, crec que realment, en una de les nostres excursions, trobant-nos a Begur, a la finca denominada Paradís que en la platja de Fornells tenia el nostre amic Ventura Sabater, va tenir lloc la conversa en la qual es va batejar amb el nom de Costa Brava.»

Joaquim Ciuró, des de les pàgines de la revista de Tossa de Mar Turissa, l’any 1966, corrobora la tesi de Pla, i li fa costat el poeta castellà Lope Mateo, autor d’un article publicat a La Vanguardia intitulat «Un bautizo geográfico.»

En oposició a aquesta teoria, Joaquim Pla i Cargol, en la seva obra editada a Girona l’any 1960, "Biografías gerundenses", escriu: «Dícese que Agulló dió el nombre de Costa Brava al litoral de la provincia gerundense al contemplar desde la ermita de Sant Telm, en Sant Feliu de Guíxols, el sector de la costa acantilada desde Guíxols a Tossa.»

Història i patrimoni

La ubicació geogràfica del que ara coneixem com a Costa Brava, ha sigut, des de fa segles, una zona de pas i assentament per nombrosos pobles i cultures, i la porta de entrada a la Península des de la Europa mediterrània. La gran quantitat de restes històriques de la zona són testimoni de aquest fet.

Els vestigis històrics més antics es troben al poblat ibèric d'Ullastret, perfectament excavat, restaurat i exposat. També al jaciment arqueològic d’Empúries, un dels més importants de la península ibèrica pel que fa a la colonització grega i romana. A Roses, l'interior de la seva Ciutadella recopila un important jaciment arqueològic on es troben per una part les restes del barri hel·lenístic de la colònia grega de Rhode, per altre la vil·la romana datada entre els segles II aC i VI dC, també el monestir romànicollombard de Santa Maria del segle XI, i per últim, les troballes del segle XIX.

El llegat monumental del romànic té el millor exponent al conjunt arquitectònic del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Altres obres romàniques són la col•legiata de Santa Maria de Vilabertran o el Monestir de Sant Quirze de Colera.

L’empremta medieval també és molt present al barri vell de Girona, amb un dels calls jueus més ben conservats del país i la Catedral de Santa Maria. Així com en poblacions tan ben preservades com Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga o la vila vella emmurallada de Tossa de Mar.

Geografia

La franja litoral s’estén al llarg de 158 quilòmetres lineals (85 milles nàutiques) i 256 quilòmetres. Amb 3.611,9 km², el contorn escarpat de les seves afamades platges i les viles marineres que en poblen el litoral no són l’únic atractiu de la Costa Brava.

L’espectacle de la natura als parcs dels Aiguamolls de l’Empordà i el Cap de Creus, les Illes Medes o l’estany de Banyoles, el passat medieval preservat a enclavaments com Pals, el barri vell de Girona o a l’art romànic Sant Pere de Rodes, el surrealisme de les creacions de Salvador Dalí al Triangle Dalinià... Les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva, el Gironès i el Pla de l’Estany, batejades com a Costa Brava ara fa justament 100 anys, ofereixen al visitant tota mena d’alternatives per a les vacances.

Imprescindibles: Platges, monestir de Sant Pere de Rodes, Teatre-Museu Dalí de Figueres. Suggeriments: Compatibilitzat el turisme de sol i platja amb visites puntuals a les molt properes joies culturals de la zona; turisme esportiu; turisme familiar.
 

Litoral

El caràcter de les platges, molt sovint formades per cales tranquil•les de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i de la Selva. El perfil agrest de les roques i penya-segats que les envolten i les pinedes que gairebé arriben fins a la mar doten la Costa Brava d’una personalitat única. Entre els principals centres turístics hi ha les localitats de Roses, l’Escala, l’Estartit, Calonge, Blanes, Lloret de Mar, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols o Palamós, a més de les viles marineres de Cadaqués, Port de la Selva o Palafrugell. La qualitat de les sorres i les aigües es veu reconeguda per les nombroses concessions de banderes blaves del litoral gironí. El respecte mediambiental s’ha demostrat també amb l’obtenció de la validació EMAS per diverses platges de les localitats de Roses i de Calonge-Sant Antoni. Així mateix, les platges de Calonge, Lloret de Mar i de Fenals han merescut el certificat “Q” de qualitat turística. Quatre poblacions de la Costa Brava gaudeixen de la consideració de destinació de turisme familiar: Calonge-Sant Antoni, Roses, Blanes i Torroella de Montgrí – L’Estartit. Les Destinacions de Turisme Esportiu de l’àrea són Lloret de Mar (ciclisme, futbol, atletisme i esports col•lectius) i Castelló d’Empúries – Empuriabrava (paracaigudisme i futbol) al litoral i Banyoles – Pla de l’Estany (rem, piragüisme en aigües braves, natació, ciclisme, BTT, running i triatló) a l’interior. La Costa Brava compta amb 17 ports esportius i dues estacions nàutiques, la de L’Estartit i les Illes Medes i la de la Badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge.

Natura

El Parc Natural del Cap de Creus ofereix la visió de la serralada pirenaica submergint-se a la Mediterrània. Presenta un litoral escarpat amb més 300 espècies de peixos i prats i boscos a l’interior que permeten l’observació d’aus migratòries. El segon parc natural de la demarcació, el dels Aiguamolls de l’Empordà, és un espai humit de pràcticament 5.000 hectàrees entre els rius Muga i Fluvià, amb gran biodiversitat de flora i espècies d’ocells. Altres àrees de valor natural són les Illes Medes (escenari privilegiat per a la pràctica del submarinisme), els estanys de Banyoles i Sils o els massissos de Cadiretes (Tossa de Mar), Montgrí (Torroella de Montgrí) i les Gavarres (La Bisbal d’Empordà). La flora es converteix en espectacle per ella mateixa als jardins botànics de Marimurtra i Pinya de Rosa, a Blanes, i de Cap Roig i Santa Clotilde, a Calella de Palafrugell i Lloret de Mar, respectivament.

Cultura

L’Empordà és internacionalment conegut per ser la terra de naixement de Salvador Dalí. El Triangle Dalinià està composat pel museu i les cases on va transcórrer la vida de l’artista surrealista: Figueres, seu del Teatre-Museu Dalí, un dels museus més visitats de Catalunya i on es conserva bona part de la seva obra; el castell de Púbol i la casa de Portlligat a Cadaqués.

Festivals de Música

Altres fites culturals de la Costa Brava són els seus festivals de música, que any rere any apleguen una notable selecció de creadors i intèrprets de tots els registres.

•     Festival dels Jardins de Cap Roig: a Calella de Palafrugell a l’auditori del Jardí Botànic, situat en un indret especialment singular, al costat del mar, es la seu d’aquest festival d’estiu obert a distintes disciplines escèniques. Principis de juliol fins mitjans d’agost.
•     Festival de Músiques de Torroella de Montgrí: a Torroella de Montgrí, el Festival es va iniciar el 1980 i ha mantingut sempre l’anomenada música clàssica occidental com a eix central de la seva programació, tot i que al llarg del temps hi ha anat introduint elements extra musicals i mostres d’altres tipologies i cultures. Finals de juliol fins a mitjans d’agost.
•     Festival Internacional de Música del Castell de Peralada: a Peralada, es celebra ininterrompudament des del 1987 els mesos de juliol i agost en el conjunt monumental del Castell de Peralada.
•     Festival Internacional de la Porta Ferrada: a Sant Feliu de Guíxols, es el més antic de Catalunya, va néixer l’any 1958 davant del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i el seu nom respon a la part més antiga d’aquest conjunt monumental. Mitjans de juliol fins a mitjans d’agost.
•     Festival Internacional de Música de Cadaqués: a Cadaqués, la primera setmana d’agost. Festival que ha volgut reflexar l’eclecticisme artístic d’aquesta població, font d’inspiració d’incontables artistes. La seva programació abraça un gran ventall de gèneres musicals, des del jazz a la música clàssica o fins i tot al pop i al rock, sempre apostant per la bona música i conservant la seva singularitat.
•     Festival de Música de Calonge: a Calonge es el Festival més antic de la Costa Brava (des del 1968). Música clàssica, popular, flamenc, jazz i soul. Mes d’agost.
•     Musicant: a Campllong, festival que te el compromís de difondre el repertori musical català de tots els temps. Finals d’agost i principis de setembre.
•     Schubertíada: a Vilabertran, festival on destaquen els recitals de lieder, però que també es programen obres d'altres compositors, especialment dels seus contemporanis. Mitjans d’agost fins a primera setmana de setembre.
•     Fetival Acústica: a Figueres, sota el format acústic o unplugged, s'hi troben tant artistes emergents com consagrats. Primera setmana de setembre.